Pàgines

divendres, 16 de setembre del 2016

Col·laboració: ROSA DOMÈNECH

Aquí tenim els poemes d'una bona amiga de POEMES AL NAS DE LA LLUNA; Rosa Domènech, la qual, al llarg de tota la passada temporada va assistir a les nostres reunions, i, en l'etapa que acabem de començar, ha estat, igualment,  puntual a la cita.
Quan venia, ens duia sempre algun poema seu; uns poemes tendres, preciosos, que, tots plegats, llegiem i comentavem.
Ara que existeix aquest Espai Literarari, i aquest Blog, no he pogut resistir-me a demanar-li uns poemes per publicar. 
M'ha donat un munt per escollir, he agafat aquests tres, que mostren una varietat de la seva vida, tan plena de vida!, i dels seus interessos, sempre estretament relacionats amb la terra i els sentiments. Espero que aquests versos agradin als lectors, tant com ens han agradat a nosaltres.

Al mateix temps, també voldria encoratjar als qui escriuen poesia i viuen al barri, que ens facin arribar llurs versos.
Una bona manera és que ens els portin els dies que fem actes (dos dilluns al mes), els llegirem, els comentarem, i.., potser, els publicarem! com en aquest cas.

Gaudiu ara, amb les paraules de ROSA DOMÈNECH:

RUIDOMS DEL 1950

Poble vell, carrers de terra
i portes amb gatonera.

Un poble de pagesia,
molts camps verds,
amb harmonia.

Amb aigües, pels rierons
que semblaven poesia,

Plaça gran,
plaça petita,
que servien per fer festes,
i el mercat de cada dia.

En els porxos
de la plaça. feien
festa per Tots Sants,

En feien una gran rifa
pels petits i pels més grans.

Ara, això, ja no es fa,
ha vingut vida moderna,
però, tenim grans records
de poble vell, carrers de terra...

                           Rosa Domènech
                           24-02-2006

TRISTESA

En la penombra de la nit
sento una gran tristesa,
aixeco el cap del coixí
i veig el cel que espurneja  

                 ....

Estrelles de mil colors
venen als meus records
com si fòssin papallones
quan volten sempre les flors.

                  .....

La nit es llarga i penosa,
mentre penso frans records
i voldria que la vida
fes alegre sempre el cor.  

                  ......

No vull perdre l'esperança
d'assolir un temps millor
i de poder veure estrelles
en un cel blau i millor!


                         Rosa Domènech
                         Gener 2012


HOLA NOIES!

Hola, noies!
         ja sóc aquí
         pensava que no vindria,
         però al final és que sí.

Jo recordo amb alegria
        estones que bé hem passat
        vorejant per la piscina
        i fent el paxip paxap.

M'ha fet alegria el veure'ns

        que dos anys he estat absent,
        sols recordant nostra vila
        pensant en tota la gent.

Fi de curs,  de la piscina,
       d'un esport molt assenyat,
       que ens fa alegre, més, la vida,
       i ens ajuda a bellugar.

Jo us transmeto una abraçada
       de tot cor i molt punyent,
       aixequem la copa plena,
       que fa alegria la gent!

                             Rosa Domènech (La Tieta)
                             Agost 2012

Entrades populars