dissabte, 11 de març de 2017

DAVID PUGLIESE, exposa a LA LLIBRERIA DE LA IMATGE

A quin dels dos admireu més?
Els afeccionats al còmic, al dibuix modern, a la caricatura..., estan d'enhorabona, i, sobre tot, si són veïns del barri de Sant Antoni, perquè, des d'ahir, fins el 23 d'abril 2017, estaran exposades, a la Llibreria de la Imatge, C/ Sepúlveda, 87, les obres del dibuixant argentí DAVID PUGLIESE.

La següent bona notícia, és que, amb aquesta exposició, la LLIBRERIA DE LA IMATGE, inaugura un espai destinat a exposicions i actes culturals.


Inconfundible "chica Almodóvar"
cal que us recordem el nom?



Fritz Lang; director de pel·licules tan interessants, com:
"Mientras Nueva York duerme"


Aquest personatges, i moltíssims més, trobareu en aquesta exposició que us encantarà.


La llibreria sembla petita... però no ho és tant

El barri de Sant Antoni no renunciarà mai a ser un cau
de llibreters i de cultura.









dijous, 9 de març de 2017

JOSÉ ANTONIO CASAS PORTELLA: Pintar i Viatjar

El 9 de març 2017, s'ha presentat en l'Espai Veïnal de Calabria66, el llibre SUBIENDO A LOS PIRINEOS, de José Antonio Casas Portella.

En l'espai de la l'escola Pere Calders, a CALÀBRIA66, trobem un àmbit artístic, sustentat pel pintor José Antonio Casas Portella.

A part dels ensenyaments reglats que ofereix la Pere Calders, aquesta aula constitueix com una illa de repós, en la qual, aquelles persones del barri, de qualsevol edat, il·lusionades per la línia i el color, troben un lloc on aplegar-se i aprendre, i practicar, la pintura, sota l'ensenyament i la mirada, experimentada i atenta, del professor Casas Portella.

Però José Antonio, té en la seva vida dues grans passions, una, ja la hem assenyalat: la pintura, i l'altra,  l'acabem de conèixer: el viatge, o caminada, o excursionisme, digueu-li com volgueu, el fet és descobrir diferents paisatges a través de la translació, ja sigui a peu, en tren, o... esquiant!, és així com el professor Casas Portella, conrea el seu arxiu d'imatges, que es guarda en la retina, i després li seran inspiradores de les seves obres.

Aquestes vivències viatgeres estan relatades en el seu llibre: SUBIENDO A LOS PIRINEOS

En aquest llibre podeu llegir els records i anècdotes que la sola pintura no pot arribar a explicar; una confessió de sí mateix, per aquelles persones a les qui agrada saber la part humana que s'amaga, i que dóna vida, a la part plàstica i coneguda, d'un pintor, en aquest cas, de José Antonio Casas Portella.


Us oferim un passatge del llibre, un record d'infància, en un poble: "En las habituales noches escuchando a los mayores de la calle, o en los patios de las casas desgranando mazorcas de maíz, salian comentarios que nosotros los "críos" escuchábamos temerosos y asustados. No subais por las Espeñetas ni entreis en las cuenvas de la bodega de Torres, que siempre se oyen voces temblorosas, nos decían"

Llibre variat i entretingut, excursió per la terra i per la vida, de la mà d'un artista que primer va convertir el record en color, i ara ens tradueix, el color, en paraula.
Pintura de José Antonio Casas Portella

dimarts, 7 de març de 2017

8 de març, dia internacional de la DONA

El gran Forges va reflectí, sense cap exageració, però amb humor,
una crua realitat. 
Calia celebrar un dia internacional de la Dona? Rotundament, SÍ!

Calia, i caldrà continuar celebrant-lo mentre la dona segueixi sent explotada, mentre segueixi estant uns graons per sota dels homes, mentre segueixi cobrant menys per una mateixa feina, o inclús millor! que la que fa un home...

Mentre pateixi abusos,.menys preus, injustícies...

Mentre la seva voluntat i la seva llibertat no siguin respectades...


Mentre sigui objecte de bromes grolleres, de menyspreus... 
Mentre es faci comerç amb el seu cos...
Mentre segueixin havent-hi víctimes de la violència masclista...
Mentre no hi hagi paritat d'homes i dones en els llocs de direcció.
Mentre, per por, i per enveja, alguns homes segueixin considerant, la dona, un ésser inferior...

 caldrà seguir celebrant el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA!

És cert, que molts homes ja s'han sensibilitzat, i ja tenim lleis que donen suport a la dona maltractada, però això significa que encara hi ha dones maltractades, que encara hi ha homes brutals.

Moltes dones maltractades ja han aconseguir alliberar-se d'aquests homes que les mantenien dominades i subjectes al seu autoritarisme i voluntat.

Però, quan una dona maltractada aconsegueix alliberar-se d'una situació, d'anys, de domini masculí, comença un altre calvari; el de l'afirmació de la seva llibertat, de la seva pròpia voluntat. No s'ho pot creure, i li venen tots els dubtes, acostumada a obeir, li sembla impossible que ara sigui mestressa de la seva vida. No s'atreveix a mirar endavant...

Crec, que, en aquestes circumstàncies, una dona, deu pensar més o menys, això:

¿SERÁ VERDAD?  

¿Será verdad
que aún me espera
al otro lado
de mi vida
una vida más grande,
una vida más bella?

¿Será verdad
que aún hay más tierra
de la que tengo conocida
tras cada pliegue
de mi cuerpo,
tras cada costra
de mi herida?

¿Será verdad
que mi mirada
aún no ha encontrado
la dioptría
para enfocar el horizonte
que se desvelará
algún dia?

Será verdad...

           Maica Duaigües
           (Aunque la voz se oponga a la palabra)

Entrades populars